 |
Penó
de la conquesta o senyera quatribarrada:
les quatre barres roges sobre fons daurat (groc) arriben al
País Valencià per mitjà del Penó de la conquesta.
La llegenda conta que un antic noble va tacar de sang el seu escut daurat
amb quatre dels 5 dits de la mà, formant aquesta bandera. La
senyera, que representava tota l'antiga Corona d'Aragó, és
una de les banderes més antigues d'Europa. Probablement va estar
creada per demostrar la riquesa i l'esplendor de la corona, ja que tant
el daurat com el roig eren colors caríssims que només
es podien permetre els més alts estaments. Actualment només
Catalunya conserva la senyerra quatribarrada sense cap afegit com a
símbol oficial |
 |
La
Muixeranga:
peça interpretada pels dolçainers mentre se celebren les
curioses i encara poc conegudes muixeranges d'Algemesí, estructures
humanes semblants als castells de Catalunya. La Muixeranga és
una melodia senzilla i repetitiva que prové de la tradició
popular i que ha estat considerada per molts nacionalistes seguidors
de Joan Fuster com l'Himne Nacional del País Valencià.
Hui en dia no ha estat encara oficialitzat, tot i que les seues notes
sonen arreu del país en actes festius i reivindicatius. Pots
descarregar-te un arixiu de so d'aquesta peça a la secció
de Descàrregues. |
 |
9 d'octubre: aquesta data és molt important per als valencians ja que correspon a la seua diada nacional. Recorda l'entrada triomfal de les tropes de Jaume I a la ciutat de València i, per tant, commemora la derrota dels musulmans a la capital del país. En conseqüència és una data fonamental, ja que fixa el naixement del poble valencià, encara que siga de forma simbòlica. És un dels pocs símbols que compartim als blavers. |
 |
Tirant
lo Blanc:
es tracta d'una de les novel·les més grandioses i conegudes
de la literatura catalana i va ser escrita per un valencià: Joanot
Martorell a finals de segle XV. El Tirant narra la història fictícia
d’un cavaller bretó que, molt jove, participa en festes
cortesanes i combats per la Mediterrània. Les aventures cavalleresques
i militars són acompanyades pels relats d’amor entre Tirant
i Carmesina, filla de l’emperador grec, la qual morirà
també en saber el traspàs del seu enamorat. Tirant lo
Blanc ha esdevingut un símbol fonamental dels valencians i de
la nostra literatura. |