La zona portuària té unes característiques molt singulars dins de la ciutat de València. València té una ampla zona de platja, anomenada popularment “La Malva-rosa” (anomenada així per la gran abundor d’aquesta planta que hi havia antigament), si bé, igual que altres zones, aquesta és sols una part seua. El barri del Cabanyal-Canyamelar constituí ja des de la conquesta un nucli de població diferenciat de València. De fet, tot i que s’ha integrat ja a la ciutat de València, la gent gran encara diu “vaig a València” quan hi va al centre. En la platja pròpiament dita hi han restaurants famosos amb especialitats en peix, com ara “La Marcelina” i, sobretot, “La Pepica”, sovintejat per Hemingway en el seu temps.
És un barri típic de pescadors, on encara hi ha molts rastres de valencianitat, començant per la llengua. També és cert que va ser un dels barris on el blasquisme (versió valenciana del lerrouxisme) tingué més implantació a principis de segle, raó per la qual ha perviscut un cert anticatalanisme derivat d’eixe moviment.

El port de València no és tan gran com el de Barcelona, però té una activitat notable. Hi han línies regulars amb les Illes Balears també. La zona portuària valenciana està més aviat degradada, com en general totes les zones portuàries mundials. És una de les zones on es practica la prostitució “de carrer”, amb tota la marginació que això implica. Tirant cap al Sud hi trobem l’enclau de població de Natzaret, antic municipi amb un sabor entranyable.

La ciutat de València: el Cabanyal i el Port