La ciutat de València s’estén al bell mig de la gran plana que és la comarca de l’Horta. Antigament devia ser tot aiguamoll, i de fet les desembocadures del Xúquer i el Túria pràcticament es juntaven (i l’Albufera era aproximadament quatre vegades més extensa que ara). La ciutat de València, doncs, era un dels pocs trossos de terra ferma habitables, en concret, originàriament, una illa en el Túria. Amb el temps, és clar, deixà de ser una illa, si bé el riu Túria determinà molt la seua fesomia. Així, al s. XIV, en fer el rei Pere el Cerimoniós la nova muralla que substituí l’antiga, es desvià el riu pel lloc que actualment ocupa el jardí del Túria. S’aprofità la seua presència, doncs, de manera molt intel.ligent, per a constituir una defensa natural, superposada a la muralla. El riu Túria durant molts anys fou navegable, i servia per a dur matèries primeres (fusta i blat principalment) des de l’Aragó i l’interior de València. Tanmateix, periòdicament se desbordà causant terribles i dramàtiques riuades. La darrera d’elles, de l’any 1957, determinà, com hem dit, un nou desviament del riu. Per a ser exacte, determinà la seua desaparició a partir de Quart de Poblet, poc abans d’arribar a València, en què l’aigua seua s’aprofita totalment per al regadiu i pel consum. Se li va fer un nou llit, no obstant, per a temps de crescudes i cabals excessius. El llit antic, com hem dit, l’ocupa l’actual jardí del Túria, que és un gran espai allargat ple de jardins i d’edificis públics de tota mena (Palau de la Música, Ciutat de les Arts i les Ciències, Parc Oceanogràfic, etc.) construïts al llarg dels darrers vint anys.

La ciutat de València: emplaçament geogràfic