La comarca de l’Horta és una gran plana que té com a nucli central la ciutat de València. Allò que omple el seu paisatge és, com indica el seu nom, l’horta. És aquest un dels pocs indrets del món rural de regadiu valencià on el taronger o l’arrós no té predomini sobre l’horta pròpiament dita (si bé també hi són presents a diversos indrets). Així doncs, en aquesta comarca hi predominen els conreus d’horta: faves, carxofes, creïlles (patates diuen al Principat), xufes (màxima zona productora d’aquest fruit, base de l’orxata), etc. Tan bonic paisatge, no obstant, està en greu risc de desaparició, degut a una construcció desmesurada i a una ruïna dels preus agrícoles per als productes d’horta. També és una zona molt industrialitzada, on estan els principals polígons industrials de les comarques centrals del País Valencià.

Políticament, la comarca de l’Horta és globalment d’esquerres, i el nacionalisme va creixent a poc a poc. Tanmateix, per influència de la ciutat de València, és, després d’ella, el lloc on més anticatalanisme hi ha al País Valencià (si bé, a l’igual que a la ciutat de València, tendeix a desaparéixer). La llengua se manté prou, si bé també és cert que el dialecte apitxat és potser el dialecte més castellanitzat dels dialectes valencians. La comarca de l’Horta ve dividida en tres zones. Analitzarem els trets generals i les poblacions més importants o pintoresques:

L'horta