Amb les estadístiques en la mà, com per exemple el recent publicat Llibre Blanc de L´Ús del Valencià de l´AVL, és en estes comarques dels llocs on el valencià manté més vitalitat. No obstant anem a fer algunes matisacions.

La ciutat d´Alcoi: Hem consultat les estadístiques corresponents al present any sobre l´ús del valencià en esta ciutat. Estes diuen que el 67% de la població es considera valencianoparlant. Cal dir, però, que mai no ens podem fiar. El ben cert és que tot i la castellanització que ha patit esta ciutat en les darreres dècades el valencià se sent pels carrers, en els comerços... La secular castellanització de la burgesia industrial, les fortes onades immigratòries castellano-andaluses, la imitació de les classes mitjanes, el fet que la majoria de col.legis siguen concertats i religiosos i exclusivament en castellà (de vegades d´esquenes a la llei)... són les causes que han provocat un cert endarreriment en l´ús del valencià. A més entre certs sectors jóvens de la població s´ha instal.lat una estranya moda de parlar castellà amb els amics tot i ser valencianoparlants a casa. Pel que sembla parlar castellà “mola más”.

Ibi. El valencià es troba en una situació ben precària en esta localitat. Potser si la tendència actual no s´invertix d´ací 50 anys el valencià s´extingisca.Els motius s´expliquen pel fet que el 75% de la població és d´origen castellano-manxec. De fet l´any 2000 la meitat dels habitants no havia nascut a Ibi. És, doncs, una “excepció en estes comarques”. La deixadesa dels governs municipals fan més greu si cap la problemàtica de la llengua.

La resta de l´Alcoià i el Comtat: Tant a Cocentaina, Onil, Banyeres de Mariola com Muro de l´Alcoi o Castalla el valencià manté una vitalitat considerable i és la llengua de la gran majoria de la població. Tot i la gran immigració dels anys 60 en alguns casos fins i tot s´ha absorbit i els jóvens ja parlen valencià amb els amics.

L'Alcoià i el Comtat: situació sociolingüística