La discriminació en favor de l'espanyol a la comunitat educativa s'estén a les aules de les universitats, sobretot ara amb l'excusa de l'arribada dels Erasmus i altres tipus d'estudiants estrangers. Els intercanvis culturals sempren són positius, en tant que suposen conèixer altres llengües i formes de societats. Però novament aquest procés esdevé discriminador per a la nostra llengua. L'intercanvi que es fa a Catalunya no acaba, doncs, essent un intercanvi entre cultura catalana i altres cultures estrangeres, sinó entre l'espanyola i l'anglesa, la francesa, o la italiana, per posar exemples.

Hi ha un problema d'arrel en aquest assumpte, un problema en l'orige de la sol·liciutd per fer un Erasmus a Catalunya i és que, segons sembla, no queda suficientment clar que la llengua pròpia, oficial i parlada encara per gran part de la població del país és el català. "Creía que era un dialecto y que solo se hablaba en casa" és alguna de les afirmacions que acostumem a escoltar, en boca d'aquests estudiants. Però clar, la culpa tampoc és seua, sinó de la pròpia administració -o de qui s'encarregue d'aquestes sol·licituds- ja que la informació sembla ser insuficient.

Un cop sabem això, no ens ha d'estranyar que els Erasmus vinguen a Barcelona (ciutat cada cop més atractiva per als estrangers europeus) a aprendre espanyol i en les classes impartides en català exigisquen que la llengua vehicular siga aquesta. Es produeix, doncs, el conseqüent atropellament dels drets lingüístics dels catalanoparlants amb l'excusa que el castellà l'entenen tots. Per què els Erasmus que no desitgen aprendre català no marxen a altres universitats espanyoles on la llengua vehicular siga el castellà? Són nombrosos els centres arreu de l'estat que només imparteixen les classes en espanyol i, en canvi, al català/valencià li queden ben pocs àmbits d'ús. I si perdem l'ambit educatiu ho perdem tot.

Un apunt final: les coses se'ls posen ben fàcils als Erasmus que desitgen seguir les classes en català. Se li ofereixen tutories i, fins i tot, les universitats organitzen cursets express perquè els estrangers puguen entendre la nostra llengua amb rapidesa. Amb tot això, si els estrangers encara rebutgen la nostra llengua és que no desitgen la integració, sinó únicament entendre Catalunya com els ho han venut a fora: com una regió d'Espanya més. Això sí, ben bonica.

4. Els estrangers a la universitat