SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Home
La comunitat Actualitat Contacta!

Quan vaig començar a passejar-me pels carrers de la ciutat comtal, si bé el parlar dels barcelonins era "multilingüe", vaig poder observar una cosa que em va sorprendre gratament: la majoria dels comerços tenien els seus cartells en català. Molts d'ells no només posseïen el cartell de benvinguda, sinó també les cartes i menus.

Com que volia gaudir de l'autèntica cuina catalana, em vaig dirigir a un Mc Donald's a fer el meu primer dinar a Barcelona. Diuen que amb la globalització i aquestes coses cada vegada els diferents territoris ens anem uniformitzant més. Què podia resultar diferent d'un Mc Donald's de Barcelona? Senzillament, que tot hi era en català. Se'm va fer estrany veure escrit "patates fregides", "Hamburguesa amb formatge", etc. Per un moment vaig creure que estava a un país normal. I és que aquesta normalització de la vida quotidiana educa a les persones subconscientment, les fa aprendre la llengua autòctona i li dona prestigi al català. Només un instant a un restaurant americà de menjar ràpid i vaig poder aprendre que les "servilletes" es deien tovallons. Gràcies Big Mac!

Evidentment, no només molts negocis privats incloien el català en la seua documentació. Tot allò públic apareixia exclusivament en català, o de vegades acompanyat d'altres idiomes com l'espanyol o l'anglès. El metro i tot el transport públic, les informacions als museus, els noms dels carrers o tota la informació universitària estava preferentment escrita en la nostra llengua. Quedava llunny el bilingüisme sistemàtic valencià, que inutilitza totalment la nostra llengua, ja que sempre va acompanyada de la traducció castellana. O encara pitjor és quan trobem el castellà sol, en senyalitzacions, indicacions al transport públic o fins i tot a la documentació administrativa.

I tota aquesta diferència provocada senzillament per un marc legal més favorable cap al nostre idioma, més favorable cap a la nostra cultura i, en definitiva, més respectuós cap a la identitat nacional del poble català. No obstant això, encara queda molt per fer.

2. La força de les lleis