SaforWeb Intercanvi de Cibertires.
Home
La comunitat Actualitat Contacta!

“Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos”. “Por el nombre de catalanes se entendían los unos y los otros, por ser todos de una mesma lengua y nación desde los principios de la Conquista y por más de doscientos años” (Décadas de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Gaspar Escolano, 1611).

“De suerte que, si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el orígen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias” (Sermó que el doctor Josep Climent va pronunciar en 1766 quan prenia possessió de la Mitra de Barcelona).

“Magna profecto est gloria nationis catalanae diebus nostris : Papa catalanus, Rex Aragonum et Sicilia catalanus ; vicecancellarius, catalanus ; capitaneus ecclesiae, catalanus..." (Declaracions de Calixt III , primer papa valencià (de Xàtiva), que proclama orgullosament l’esplendor de la "nació catalana”).

“Caballero valenciano de nación catalana" (Baltasar de Romaní, segle XVI. Fa referència al poeta Ausiàs March, en la versió castellana dels poemes de March feta per Baltasar de Romaní)

“O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!” (Exclamacions dels italians davant l’assalt dels Borges valencians a la Seu pontifícia durant els segles XIV i XV).

4. Una única nació: diversos testimonis aclaridors

Existeixen diversos testimonis que confirmen que principatins i valencians eren tots considerats com un mateix poble sota un únic nom: el de catalans.