Catalans i aragonesos foren els principals repobladors del nou Regne de València. En aquesta duplicitat de procedència s’ha trobat l’actual i històric bilingüisme dels valencians. Els aragonesos es dirigiren a les comarques de l’interior: l’Alt Millars, la Vall de Sogorb, els Serrans, la Foia de Bunyol, la Canal de Navarrès, que hui en dia parlen només castellà. Tota la franja marítima i altres comarques com els Ports de Morella, el Maestrat, el Camp de Llíria, la Costera, les Serres d’Alcoi, etc… van rebre colons del Principat i per aquest motiu són catalanoparlants actualment.
Jaume II incorporà definitivament les comarques del nostre Sud actual en 1305: la Vall de Novelda, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Aquestes terres havien estat poblades de catalans però Jaume I les havia entregat anteriorment a Alfons X de Castella. Aquest breu període fou causa també de l’actual bilingüisme de la zona. Una breu extensió de la Vall de Novelda i el Baix Segura cauen dins l’esfera del dialecte murcià: un castellà farcit de catalanismes. Les comarques restants del Sud continuen essent solament catalanoparlants. D’altra banda, també s’integrava al segle XIV la Vall d’Aiora, de colons totalment castellans.
La dualitat valenciana esdevindria una excusa segles més tard per afegir noves terres castellanes al nostre país. En 1836, el Marquesat de Villena era unit a la província d’Alacant i en 1851 ho era la comarca de Requena a la de València, en un possible intent de deformar el nostre cos nacional.

3. La doble personalitat valenciana