Malgrat la importància de Jaume I en el naixement del nostre poble, la realitat és que la conquesta valenciana fou una iniciativa que va prendre Aragó. El Principat estava més interessat en el rescat de les Illes Balears, que oferien una utilitat estratègica per a una futura expansió comercial i militar sobre el Mediterrani. Aragó, en canvi, necessitava una eixida a la mar. Les terres valencianes es presentaven com l’oporunitat ideal per aconseguir-la i poder a més, extendre el poder feudal dels nobles aragonesos. Estaven convençuts que les noves conquestes s’afegirien immedatament al regne d’Aragó.

Però, des de feia temps, existia la disputa entre l’aristocràcia feudal i la monarquia: els nobles contra els reis.El nostre cas no era una excepció. L’aristocràcia feudal s’identificava amb els aragonesos i la monarquia amb Jaume I i el Principat. El rei català volia que la conquesta es fera sobretot a benefici de la corona, però sabia que sense l’ajuda dels senyors feudals les guerres no podrien guanyar-se. Per això, Jaume I hagué de fer xicotetes concessions territorials i jurisdiccionals, però amb l’astúcia que el caracteritzava, Jaume I no va tolerar que cap territori “valuós” quedara en les mans del feudalisme.
Però sens dubte, la gran jugada del rei, fou convertir els nous territoris conquistats en un regne independent d’Aragó: el Regne de València. Una vegada guanyada la capital, en 1240 es dotava la ciutat amb unes lleis privatives, que s’expandirien a tot el nou estat. En 1247 ja es batia moneda valenciana. La colonització posterior completaria la maquinació antisenyorial, ja que el rei Jaume s’encarregaria que els corrents immigratoris vingueren del Principat. Les terres conquerides no caurien sota el poder feudal aragonès.
A més a més, la monarquia s’esforçà per crear a la zona no feudal una societat estable i pròspera. Per açò, foren cridats artistes i burgesos emprenedors per tal que es dirigiren a la capital i les viles reials. No hi ha dubte però, que el que realment interssava al monarca no era la “independència” del Regne de València, sinó frenar i coartar l’extensió del feudalisme aragonès.

2. Jaume I contra els nobles aragonesos