Diferències fonamentals entre els dos parlars

Intentarem ací presentar les diferències bàsiques entre el català central (dins del bloc oriental) i el valencià (dins del bloc occidental). La variant central és parlada pel 80% dels habitants del Principat en una extensió geogràfica que assoleix, a grans trets, les províncies de Girona, Barcelona i la meitat nord de la de Tarragona.

Els contrastos fonamentals amb el valencià apareixen en la pronunciació de les vocals: les vocals àtones a i e s'articulen de forma diferent en els dos dialectes. El català central (i tot el bloc oriental) confon les dos vocals en posició àtona amb la vocal neutra, mentre que el valencià les diferencia (també el nord-occidental). A més, les vocals àtones o i u es confonen en el parlar central en un sol fonema: [u].

La pronunciació de certes consonants també es diferencia en els dos parlars. La x de principi de paraula es pronuncia en català central de forma fricativa (com en xarxa) i africada en valencià (xiquet) amb algunes excepcions. La g i la j es pronuncia en català central de manera fricativa i en valencià sempre de forma africada. Per tant, un català central distingeix el fonema de pluja i de platja, mentre que un valencià ho pronuncia de manera idèntica.

Altres qüestions que cal esmentar és la diferència morfosintàtica i la conjugació verbal: en les primeres persones dels verbs de la primera conjugació (jo cant[u] / jo cante), en els subjuntius (ell escrigui / ell escriga)...

Una altra de les diferències i peculiaritats del valencià és l'existència de la "triple gradació" en els demostratius (este, eixe, aquell / aquest, aquell), en els adverbis de lloc (ací, ahi, allí / aquí, allà; açò, això, allò / això, allò), etc.

A més, a més, el lèxic constitueix un altre de les principals diferències entre el valencià i el català central (dins de la secció de vocabulari).