El nom que la nostra llengua rep en l'Estaut d'Autonomia és idioma valencià, sense cap referència explícita a la resta de la comunitat lingüística ni al fet que en la resta de territoris el nom oficial és català, denomincació general també en l'àmbit internacional i acadèmic. Aquest fet ha estat utilitzat interessadament pels sectors anticatalanistes per aïllar el valencià de la resta de la comunitat lingüística i impedir l'extensió i la normalitat del seu ús.

El reconeixement d'aquesta doble denomincació equivalent ha estat motiu d'una dura batalla judicial que ha durat anys i s'ha saldat en els tribunals amb una victòria dels partidaris de la unitat de la llengua. En aquesta línia, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia valencià reconeixen en deu sentències diferents l'equivalència citada, així comi la possibilitat legítima de referir-se al valencià com a llengua catalana.

Els fonaments jurídics del Tribunal Constitucional han estat recollits per les múltiples sentències amb què el Tribunal Superior de Justícia valencià ha obligat la Generalitat Valenciana a reconèixer el títol de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià. Cal matisar que l'equiparació dels noms valencia i català no se circumscriu a l'àmbit universitari, ja que és plenament aplicable a l'administració de la Generalitat Valenciana i, en extensió, a totes les altres. Per tant, tal com fa aquest lloc web, podem emprar indistintament la denominació de català o la de valencià per referir-nos al nostre idioma.