El valencià és, junt al castellà, la llengua oficial del País Valencià. Això significa que és la llengua de les administracions i les institucions i que aquestes la tenen com a vehicle normal de comunicació interna, entre elles i amb els ciutadans. A més, com a ciutadans individuals l'oficialitat implica que la podem usar davant qualsevol altra persona o entitat en qualsevol situació sense que se'ns puga demanar cap traducció oral o escrita. Això fa referència especialment a les administracions (local, autonòmica, estatal, de justícia, institucional i fins i tot europea), sempre que aquestes estiguen radicades al País Valencià o a altres territoris on el català siga oficial.

Podem exigir a qualsevol d'aquestes administracions que se'ns atenga en la nostra llengua i podem refusar amb validesa legal qualsevol tipus de comunicació o escrit que no estiga en valencià, sempre que haguem notificat prèviament que ens volíem comunicar en aquesta llengua. Aquesta obligació de les administracions d'atendre'ns en català abraça tant l'entitat en si com el personal que en forma part. Cap persona ens podrà exigir, doncs, la traducció ni oral ni escrita. Si així ho fera algun funcionari, podem exigir que ens atenga un altre que ens garantisca el dret d'usar la nostra llengua.

És important també remarcar que en cap cas estem obligats a parlar castellà, ja que existeix el dret a parlar valencià i el deure a conèixer l'espanyol però no a utilitzar-lo. Els ciutadans no poden al·legar vàlidament que desconeixen el castellà però de cap manera implica que l'hagen d'usar. En qualsevol cas és interessant remarcar la clara discriminació legal que afecta a la nostra llengua al País Valencià en referència a aquest aspecte. Si bé existeix el dret i el deure de conèixer l'espanyol, només existeix el dret de parlar el valencià. Per tant, alguns ciutadans (sempre que no treballen per a les administracions oficials) poden al·legar vàlidament que desconeixen la nostra llengua, tot i que, repetim, nosaltres no tenim cap deure legal d'emprar el castellà. Quedà, doncs, palesa la clara discriminació legal de la nostra llengua, fet que ja ha corregit l'Estatut d'Autonomia de Catalunya introduïnt també el deure de conéixer el català.