Són els principals combatents de l'anticatalanisme tot i que existeixen dues tendències, de vegades solapades. És un sector minoritari al País Valencià, tot i que molt fidel als seus ideals
Nacionalistes de la tercera via: s’han anat consolidant en els últims anys. Partidaris de la unitat lingüística però no nacional. Creuen que els valencians tenim suficients elements culturals i identitaris com per agrupar-nos en una Nació Valenciana, independent de la catalana, però mantenint certs vincles culturals i, sobretot, lingüístics. Aquest moviment ha adoptat alguns símbols blavers, com la senyera coronada, però manté la denominació de País Valencià. Actualment és el valencianisme amb més possibilitats i s’agrupa al voltant del Bloc, que en les passades autonòmiques aconseguí un 4’7% dels vots dels valencians. No obstant açò, és necessari un 5% per obtindre representació a les Corts Valencianes, tot i que és la tercera força municipal i ha aconseguit entrar als territoris castellanoparlants del nostre país.
Nacionalistes Fusterians: el valencianisme que va desencadenar Joan Fuster amb el seu llibre “Nosaltres, els valencians”. Partidaris d’una nació que assoleix tots els pobles de parla catalana (valencians, catalans i illencs) en un territori anomenat Països Catalans. Fou un moviment amb moltes possibilitats en un principi que assolí certa importància als anys setanta. La por de la dreta postfranquista cap a aquest moviment en expansió va fer crear el moviment blaver per combatre el nacionalisme i folcloritzar la cultura valenciana. Estava representat bàsicament per l’UPV (Unitat del poble valencià), que des de fa uns anys s’ha convertit en el Bloc Nacionalista Valencià, partidari de la tercera via. Actualment el partit que millor representa aquest col·lectiu és Esquerra Republicana del País Valencià, branca d’ERC, de caire independentista i esquerrà, bastant minoritari a terres valencianes, tot i el seu creixement en les passades eleccions generals.
L'anticatalanisme valencià en l'actualitat: nacionalistes valencians