Intentem explicar aquí de forma simplificada les característiques de la massa blavera en l'actualitat. Per una banda tenim el moviment anticatalanista i secessionista tradicional i, d'altra banda, grupuscles que han evolucionat cap a un pseudonacionalisme paradoxal que nega la catalanitat de la llengua dels valencians.

L'anticatalanisme valencià en l'actualitat: el col·lectiu blaver.

El blaverisme tradicional: aquesta massa de població extremadament conservadora, inculta, de cultura castellanitzada i que prové de les comarques centrals del País Valencià. Valencianoparlants o castellanoparlants. Votants tradicionals d’Unió Valenciana o el Partit Popular, sembla que ara volen agrupar-se en un nou partit: “Coalició Valenciana”. Aquest es declara descaradament blaver i conservador. El seu lider ultradretà utilitza els diners dels empresaris per convocar mobilitzacions a València, Madrid i Barcelona, en contra del nacionalisme català, demonitzant la figura de Carod Rovira, defensant la “llengua valenciana”, escrita segons les secessionistes Normes del Puig. Formen una minoria molt sorollosa.

Blaverisme nacionalista: minoria molt minoritària. Aquests estranys individus defensen una nació valenciana i un idioma valencià diferenciat. Són secessionistes, nacionalistes i molts d’ells independentistes. Naixen a partir del blaverisme tradicional i s’agrupen en associacions com “Nació Valenciana”. Són l’exemple clar de la psicopatologia, ja que estan convençuts que una cosa inexistent (l’idioma valencià diferenciat) existeix. En teoria lluiten contra l’espanyolització i la catalanització de la llengua i cultura valencianes, però a la pràctica, quasi sempre protesten únicament contra el nacionalisme català.