El discurs blaver és, tot ell, una gran massa confusa, en què costa dibuixar una línia imaginària que separe l'interès de la psicopatologia. És a dir, diferenciar entre un blaver que propugna el discurs anticatalanista, sabent que està basat en mentides i manipulació (interès) i un blaver que realment ha acabat creient el que li han contat sobre els catalanistes (psicopatologia). Diferenciar doncs, entre aquests dos tipus d’individus esdevé ja un punt confusionari del blaverisme. A continuació analitzarem els diversos nuclis confusionaris que conté i en què se sustenta el discurs blaver:
1- Confusió terminològica: els blavers pateixen fetitxisme nominalista, unit a un ús reduccionista de la paraula “català”. Els fetitxistes nominalistes, de ment simplista, creuen que la simple denominació crea la realitat. Opinen que cada cosa té la seua paraula i, a paraules diferents, els atribueix coses diferents. No creuen, per tant, en l’existència de sinònims. A conseqüència d’açò, parlar de valencià i català, és considerat per l’individu que pateix de fetixisme nominalista com parlar de dues coses necessàriament diferents. Basant-se en el reduccionisme que atribueix a la paraula català, allò que únicament pertany al Principat de Catalunya, és obvi que el valencià no és català. Quan un blaver sent dir que el valencià és un dialecte del català, no entén que el nostre dialecte forma part del conjunt de variants que conformen la llengua catalana. Ho entén però, com un dialecte del barceloní, o del principatí, i per tant, com una degradació del propi particularisme (el valencià) en un benefici d’un altre (el del Prinipat).
2- Falsa identificació entre catalanitat cultural i catalanisme polític: dues realitats diferenciades són transformades en una barreja indiferenciada i jerarquitzada políticament. Per tant, l’exercici de la condició cultural catalana (escriure una novel•la en valencià, per exemple) s’interpreta com a simple exercici de suport logístic a un projecte polític determinat (nacionalista, independentista, el dels Països Catalans…). D’altra banda escriure en un valencià correcte, és a dir, normatiu, és també considerat com una acció de suport al catalanisme polític i per tant, quelcom refutable. Aquest es converteix en un mecanisme senzill però eficaç per frenar la normalització lingüística a terres valencianes.

Punts confusos del discurs blaver