>>> El discurs blaver és tan simplista que agrupa tots els diferents parlars i dialectes de Catalunya en dialecte central, o més concretament, barceloní. Així doncs, la llengua catalana esdevé únicament barcelonina. D’altra banda el dialecte apitxat es converteix en valencià, esborrant ràpidament l’existència d’altres variants valencianes. Davant l’evidència que els baleàrics no parlen com els barcelonins, el blaverisme intenta actualment explicar l’existència d’un altre dialecte amb la mateixa fórmula: convertir la variant balear en “sa llengo balear”, idioma diferenciat també amenaçat per l’expansió pancatalanista.

L’espai d’actuació del blaverisme és el territori del País Valencià i actua per tant, en una zona concreta de l’estat espanyol. No aspira, a conquerir el poder estatal i per aquest motiu mai podrà causar conflictes internacionals. El blaverisme converteix la qüestió nacional valenciana, no resolta a la transició, en tipisme folklòric, i el folklore en aportació autòctona a la madre patria. Així, el feixisme valencià intenta crear una visió molt espanyola de tot allò valencià i evita la consolidació d’un moviment nacionalista que reivindique una amplia autonomia per al País Valencià.

Finalment, el blaverisme, com qualsevol moviment feixista es caracteritza, sobretot a la dècada dels 80 per la violència física cap als anomenats catalanistes. Aquest terrorisme valencià fou promogut pel GAV (Grup d'Acció Valencianista), dirigit per falangistes, ajudats per Fuerza Nueva. Per posar un exemple, Manuel Sanchis Guarner va patir un atac amb paquet-bomba al seu domicili en desembre de 1978 i Joan Fuster va rebre dos explosiones a sa casa de Sueca en setembre de 1981.

Característiques del blaverisme (II)