L’anticatalanisme, base fonamental del discurs blaver, no és una cosa nova. Sempre ha estat utilitzat, en uns o altres punts de l’estat espanyol i en diverses circumstàncies històriques. Però va ser durant les festes de les falles de 1976 quan va començar a ser explotat en àmbits massius. Aquest blaverisme va començar a ser promogut per un grupet de franquistes de la ciutat de València. En un principi, totes les forces democràtiques del moment prengueren a burla aquest intent moribund per salvar el franquisme. Desafortunadament, s’equivocaven!
Tirar la culpa als catalans de tots els mals dels valencians es va convertir en una molt bona estratègia política, de la mateixa manera que ho va ser l’antisemitisme. Tot moviment feixista té una víctima: en el cas dels nazis, foren els pobre jueus. En el nostre cas, l’atac recau sempre sobre els catalanistes. Però un catalanista pot ser qualsevol individu que no seguisca els postulats del secessionisme lingüístic més radical. Així, tots els partits polítics valencians, a excepció d’Unió Valenciana, han estat acusats de catalanistes. Per posar un exemple, fa poc temps, vaig llegir una enganxina a la ciutat de València, en què hi havia escrit “Zaplana catalaniste”. Definir un idioma valencià diferent del català és tan difícil i absurd que tot individu que pronuncie alguna paraula en valencià pot esdevenir un catalanista. El nivell 0 de catalanitat s’aconsegueix, doncs, abandonant la llengua pròpia i parlant únicament en castellà.
A més a més, el discurs blaver es presenta normalment com a veritat imminent o principi d’evidència. D’aquesta forma es busca l’impacte de la veritat revelada i inqüestionable. En la limitada ment dels blavers les coses són blanques o negres, no admeten matisos. Així doncs, si al nostre estatut figura que el valencià és llengua oficial, per a ells açò ja suposa un prova concloent que parlem un idioma diferent al català. El mateix raonament s’utilitza en afirmar que el català és un altra llengua perquè els nostres escritors clàssics empraven la denominació de “llengua valenciana”. No entenen l’existència de sinònims (llengua catalana = llengua valenciana).

Característiques del blaverisme